Diari Ara – Secció Criatures
«Si el món s’acabarà, per què ens hem d’esforçar?» Aquesta és la pregunta que es feia un grup d’infants de 5è, angoixats per les notícies sobre la sequera i el canvi climàtic. Potser a casa també heu sentit preguntes semblants. Notícies sobre guerres, inundacions o emergències poden despertar pors que els infants no sempre saben expressar. Com els podem ajudar a sentir-se segurs sense amagar-los el que passa?
Menys soroll, més acompanyament
Imaginem una alarma d’incendis que sona cada dia, encara que no hi hagi foc. Acabaríem vivint en alerta constant. Amb les males notícies pot passar una cosa semblant. Per això, convé estar atents al que els arriba a través de les pantalles i de les converses. Compartir el que han vist o sentit ens permet posar-hi context, aclarir dubtes i ajudar-los a distingir entre un perill real i un missatge exagerat.
Podem començar amb dues preguntes senzilles:
- Què has entès del que acabes de sentir?
- Què és el que més et preocupa?
Abans de donar explicacions, escoltem-los. Potser allò que els espanta és diferent del que ens imaginàvem.
Enfortir-los per dins, sense posar-los en una bombolla
Voldríem estalviar-los qualsevol patiment. Però també necessiten oportunitats per aprendre a afrontar les preocupacions amb el nostre suport. Educar en la fortalesa interior és ajudar-los a preguntar, pensar amb criteri i descobrir recursos per gestionar la por. És recordar-los que, davant les dificultats, també hi ha persones que cuiden, solucions que es construeixen i capacitat per adaptar-nos.Aquell grup de 5è va començar a mirar el futur d’una altra manera quan la conversa va deixar espai per a aquestes possibilitats.
Com podem acompanyar les seves pors?
No podem prometre als infants que mai passarà res de dolent. Sí que podem fer-los sentir que no hauran d’afrontar-ho sols.
👉 Llegeix l’article complet aquí
